Nascut a Mataró, l'any 1948, soc fill d'un fuster i una cosidora.
Estudio als escolapis, fins la mort del meu pare, arribant a quart de batxillerat.
Obrer industrial des dels catorze anys, treballo en una empresa de tints i acabats tèxtils i compagino la feina amb els estudis d'una enginyeria tècnica. També, com si fos fàcil, compagino tot plegat amb la participació, com a veu i guitarra, en un conjunt de rock. Cantem en català i composem les nostres pròpies cançons. L'experiència dura tres o quatre anys, tocant en sales de ball, fins que podem acabar de pagar les lletres dels instruments. Snif!
Abans dels trenta, casat amb la Carme i pare d'una nena i un nen, deixo la feina al tint, on vaig arribar a ser responsable de laboratori, i decideixo dedicar-me a fer reeixir projectes d'interès col·lectiu. Treballo als serveis tècnics d'un sindicat i, en veure que molts treballadors perdien la feina per la crisi dels setanta, em dedico a crear cooperatives i ajudar-los a gestionar-les.
Més de vint anys, doncs, gestionant empreses cooperatives i els darrers quinze en la direcció de projectes empresarials de capital públic. Incloent també vuit anys fent de regidor d'urbanisme a l'Ajuntament de Mataró.
D'aquesta manera, sempre he pogut dedicar els meus coneixements professionals, i les meves suposades habilitats de gestor, al benefici dels treballadors, primer, i a l’interès col·lectiu, després.
Actualment, arribada la jubilació, he iniciat una nova versió de mi mateix: la d’escriptor!
EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT
Com a efecte col·lateral de les meves responsabilitats professionals, sempre he escrit cosetes: plans de viabilitat empresarial, memòries tècniques per a inversions i expansions, informes pels consells d’administració, etc. En el camp més teòric de l’assaig he escrit articles, documents de reflexió, ponències, continguts formatius i llibres d'assaig o de pensament (L'Autogestió cooperativa, Avui. 1985).
Totes aquestes activitats, tant les operatives com les intel·lectuals, han exigit una bona dosi d’exactitud i racionalitat. Era evident que el que escrivia, deia o pensava, podia tenir conseqüències per a altra gent. Amb el anys, aquest comportament reflexiu i d'autocontenció va anar conformant la meva pròpia manera de ser. Fins el punt que, probablement, hagi incidit excessivament en la meva capacitat natural de relació amb l’entorn, dificultant la lliure expressió de sensacions i sentiments.
En un moment de fortuna, ja jubilat, em vaig adonar d’aquesta deriva. Calia una autodefensa. Necessitava crear un mecanisme mental que em permetés desfermar la imaginació, sense la por a les conseqüències, i poder generar impunement veritables paquets de pensaments inversemblants.
I, així, vaig començar a escriure narracions que podrien ser de ciència ficció.
Sincerament, més que qualsevol altra definició, m'agradaria ser un bon “explicador d'històries”. De fet, amb menys de deu anys, ja era capaç d'animar una rotllana de nens que volien escoltar com explicava contes. I alguns, eren inventats.
Deixant de banda, doncs, l'estil narratiu pesat de la literatura tècnica, començo a explorar l'estil que hauria de fer fàcil i atractiva la meva etapa de “relataire”.
A risc de ser massa sec, intento ser més aviat un cronista precís i pelat: el que es pot explicar en un paràgraf no li cal una pàgina. I el que es pot definir amb un bon adjectiu, no li cal res més. És possible que les primeres pràctiques d'aquest estil em vinguin de la meva etapa rockera: no podem oblidar que escriure lletres de cançons no és més que explicar una història en tres minuts.
I així estem.
Amb aquest blog voldria aconseguir el somni de qualsevol explicador d'històries: tenir lectors. Així, superada l'etapa d'intentar publicar, amb l'ajuda de l'editora Anna Giménez i del creador i dissenyador d'aquest blog, poso al vostre abast la meva producció que, d'aquesta manera, quedarà de lliure disposició per a tothom que la vulgui llegir.
Que vagi de gust!
Si voleu contactar amb mi, ho podeu fer a través de la següent adreça de correu electrònic:
relatsarcadi@gmail.com
